Fins a finals del segle XX, els textos s'imprimien en màquines especials d'impressió de tipus mecànic i només als anys 80 es van començar a substituir gradualment per dispositius electrònics.
Els ordinadors personals ja en el muntatge bàsic tenien la funció d'escriure (al teclat), amb la possibilitat de la seva posterior impressió -en dispositius perifèrics (impressores). Quan les grans masses van tenir accés als ordinadors, la necessitat de màquines d'impressió va desaparèixer per si sola.
Però si no fos per aquest últim, no se sap si el mètode alfanumèric d'introduir informació s'hauria inventat posteriorment i com haurien estat els teclats moderns. Per tant, quan es parla de mecanografia/impressió de textos, primer cal recordar la història de les impremtes.
Història de la màquina d'escriure
La primera vegada que es reproduïen textos i dibuixos sobre paper i teixits mitjançant la impressió va començar a l'antiga Xina. Així ho indiquen les troballes arqueològiques fetes a l'Àsia oriental i datades al segle III dC. S'han trobat artefactes segellats més recents a l'antic Egipte. La seva edat supera els 1600 anys. Estem parlant de papirs conservats i teles amb inscripcions i imatges impreses.
Si parlem d'impressió de llibres en tota regla, no peça per peça, sinó en massa (utilitzant segells / patrons), aleshores es va inventar en el període del segle VI al segle X. L'autoria de la invenció també pertany als xinesos, i el primer material imprès de la Xina que ha sobreviscut fins als nostres dies és una còpia gravada en xilografia del Sutra del diamant de l'any 868.
Durant molts segles, només les grans organitzacions estatals i religioses es van dedicar a imprimir textos, i per a la gent comuna aquest ofici era massa car i inaccessible. La situació va començar a canviar només al segle XVIII, quan es va emetre la primera patent per a una màquina d'escriure portàtil a Anglaterra. Molts enginyers europeus es van dedicar al disseny d'aquestes màquines: no se sap amb certesa qui és el propietari exacte de l'autoria de la idea.
Però és absolutament segur que la primera d'èxit comercial (estesa entre les masses) va ser la màquina d'escriure de Scholes i Glidden, també coneguda com la "Remington 1". Equipat amb un teclat QWERTY, es va presentar a Anglaterra el 1873 i va marcar l'inici del desenvolupament posterior dels mecanismes d'impressió.
Molt abans, l'any 1808, el mecànic italià Pellegrino Turri va introduir el mecanisme d'impressió ràpida, que també és famós per inventar el paper carbó. L'aparell Turri no ha sobreviscut fins als nostres dies, però es conserven els documents en paper impresos en aquest dispositiu.
Tampoc han sobreviscut les màquines d'escriure de Charles Wheatstone, que va inventar a la dècada de 1850, però que no va patentar ni va posar en producció en massa. Així, l'únic exemple supervivent és el "Remington 1", encara que la història diu que va veure la llum només 150-170 anys després de la invenció de les primeres màquines d'escriure (però no supervivents).
A mitjans del segle XX, l'electricitat es va convertir en el principal motor, van aparèixer els primers models electromecànics de màquines d'escriure. El 1973 es va llançar el model IBM Correcting Selectric amb la funció de corregir errors d'ortografia. Us permet moure el carro cap enrere i pintar sobre impressions amb tinta blanca i, a continuació, aplicar nous caràcters a sobre.
Nova etapa
L'era de l'electromecànica a la impressió no va durar gaire: ja el 1984, l'estàndard d'impressió de l'IBM PC es va estandarditzar i es va distribuir globalment. Les màquines d'escriure van començar a ser substituïdes arreu per ordinadors personals amb teclats XT equipats amb 83 tecles.
Podien canviar el mode d'entrada, cosa que permetia canviar entre majúscules i minúscules. El 1986, els teclats XT van ser substituïts primer per dispositius DIN i després per teclats Model M amb tecles de 101 a 106. El port de connexió es va substituir per PS/2 i els botons de Windows i Menú van aparèixer entre les tecles per primera vegada.
Els teclats moderns estan disponibles amb un port de connexió USB i, a més dels estàndards, tenen tecles multimèdia addicionals. Per exemple, botons per pujar i baixar el volum, cercar, actualitzar, etc. Imprimir-hi textos és el més senzill i còmode possible. Els senyals es transmeten a l'ordinador gairebé a l'instant, la qual cosa us permet augmentar la velocitat d'escriure fins a 300-400 caràcters per minut. Actualment, el rècord de velocitat pertany a Mikhail Shestov, que va escriure 940 caràcters per minut mitjançant l'escriptura tàctil.
Ningú ha aconseguit encara assolir i superar aquest rècord, però això no és necessari. N'hi ha prou amb escriure entre 200 i 300 caràcters per minut per ser considerat un bon mecanògraf, i sempre podeu provar la vostra velocitat d'escriptura amb una prova en línia gratuïta.
Podeu revisar-lo periòdicament per observar la dinàmica. La capacitat d'escriure textos de manera ràpida i precisa és una habilitat útil que estalvia temps i esforç, i també és apreciada pels empresaris.
